Ascensió al nostre quart 3000, feta durant el setembre del 2013. És una excursió llarga amb només un petit tram de dificultat.
FOTOS:
Tuc de Molières al fons a l'inici de la ruta |
Salt d'aigua a la vall de Molières |
Primer estany de Molières |
El tuc de Molières passat el refugi |
Petita congesta prop del coret de Molières |
Superat un ressalt a tocar del coret |
Cresta cap al cim (des del coret) |
El massís de les Maladetes des del tuc de Molières |
Xavi al cim |
Vall de Molières i al fons l'Espitau de Vielha |
Al cim amb el massís de les Maladetes al fons |
Refugi de Molières |
VÍDEO:
TRACK:
Vam tenir problemes amb el nostre GPS. Us recomanem el track gravat a WIKILOC per l'usuari JORDI FREIXA SALA: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=474622
DESCRIPCIÓ:
Accés:
Cal seguir la N-230 fins a la boca sud del túnel de Vielha. Poc abans d'entrar-hi pendre un carril lateral a la via que mena a l'Hospital-refugi Sant Nicolau. No té pèrdua doncs són les instal·lacions que queden just a sobre de l'entrada del túnel. Espai ample per aparcar.
Veure Boca sud Túnel Vilha en un mapa més gran
Ruta:
En l'esplanada del pàrquing fixeu-vos en un camí que surt en sentit NE i que ressegueix la plana primera de la vall. Podríem agafar també la pista que surt més a la dreta (GR) i que fa una volta més gran creuant el barranc deth Port. Al de la vall podem veure el cim del tuc de Molières i amb una mica d'atenció el refugi metàl·lic.Seguirem direcció generalment NE-E.
Seguim el camí fressat i amb força fites. Travessem eth Plan dera Rasa (E): zona incòmoda per la quantitat de roques. Poc després ve un salt d'aigua que seguim per la dreta (sentit pujada), grimpant per unes roques relliscoses. Aquest pas ens deixa a la Pleta Naua, extensió de grans roques com l'anterior.
A l'esquerra de la nostra pujada per la Pleta Naua queda un gran salt d'aigua. I davant nostra una immensa pared que anirem guanyant seguint les fites per la nostra dreta.
Arribem al primer estany. Sobre un petit turó veurem el nou refugi metàl·lic: doneu una ullada, doncs paga la pena. Deixarem aquest estany i els següents a la nostra esquerra, i seguint sempre les fites arribem als peus del coret de Molières. És en aquesta zona on acostuma a haver-hi neu fins ben entrar l'estiu. Al setembre però era poca i no van caler crampons.
Pugem al coret pels passos que hi ha més aviat a la dreta ajudant-nos amb les mans. No és difícil, però cal parar atenció a dalt, doncs és un tram una mica aeri. La bajada és recomanable fer-la de cara a la roca, com si baixéssim per una escala de mans.
Un cop a la carena ja només queda resseguir-la per l'esquerra sense més dificultat. El retorn el fem pel mateix itinerari.
Pugem al coret pels passos que hi ha més aviat a la dreta ajudant-nos amb les mans. No és difícil, però cal parar atenció a dalt, doncs és un tram una mica aeri. La bajada és recomanable fer-la de cara a la roca, com si baixéssim per una escala de mans.
Un cop a la carena ja només queda resseguir-la per l'esquerra sense més dificultat. El retorn el fem pel mateix itinerari.
Temps:
-Fins al primer estany i refugi: aproximadament 2,5 h.
-Fins al cim: aprox. 5 h.
-Entre 9 i 10 hores totals de recorregut (anada i tornada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada